Hola a tots, aquest és el treball que vaig fer per a l'exposició, la xocolata... nyam, nyam... si el llegiu segur que us entra gana.
CACAU I XOCOLATA
El cacau va arribar a Europa a principis del s.XVI, procedent de terres americanes. El seu origen i la seva història estan lligats a la mitologia dels pobles maies i asteques.
La xocolata és un producte derivat del cacau. Al principi se’l va considerar un aliment exòtic i, per tant, reservat a classes acabalades. A finals del s.XIX s’estén a totes les classes i assolint la popularitat que té ara.
QUÈ ÈS EL CACAU?
El cacau és un arbre tropical, originari de l’Amazònia. Arriba a medir entre 6 m d’alçada i es desenvolupa a 600 m sobre el nivell del mar. Dóna els fruits 40 anys després d’haver sigut plantat. El fruit té forma de meló i pesa entre 250-500g .
El naturista Carl Lineus el va anomenar com l’aliment dels déus.
D’ON SORGEIX LA XOCOLATA?
Els maies van portar l’arbre del cacau des del seu lloc d’origen fins al sud de Mèxic. Aquí el van trobar els conquistadors espanyols i el van estendre per tot el Carib.
Al s.XVII, el cultiu es va implantar a Amèrica, al 1740 els portuguesos el van portar a Àfrica, d’on va passar a Àfrica.
Al 1992 la producció mundial de cacau va arribar a dos milions de tones.
Els índex més alts de consum per persona a l’any són:
Suïssa 10kg, Gran Bretanya 7kg, Alemanya 7kg, EE.UU 5kg, Japó 3kg, i Espanya 2kg.
COM ES TRANSFORMA EL CACAU?
Consta de tres fases:
- Amb la fermentació, que es realitza embolicant les faves en fulles de bananer, s’eleva la temperatura a 50ºC. D’aquesta manera s’evita la germinació durant el transport i l’emmagatzematge, s’elimina la polpa i es desenvolupen els olis essencials que eliminen el gust amarg. Les faves s’endureixen, adquireixen el color marró i comença a formar-se l’aroma característic.
- Amb el secat s’elimina la humitat i s’assegura la conservació. Continua la fermentació interna. Es pot fer al sol o artificialment amb aire.
- Finalment, el cacau es neteja, es selecciona, es classifica, s’envasa i queda llest per a l’exportació.
LA XOCOLATA: PONT ENTRE CULTURES
Al llarg de la història la xocolata ha generat una cultura pròpia. En algunes èpoques el costum era ritual o estava relacionat amb un complex cerimonial. Al mateix temps era objecte d’intercanvi, era moneda dels indígenes americans.
També ha generat objectes singulars per a la seva producció i consum i ha influït en els hàbits alimentaris.
ELS BOMBONS
Són petits bocins de xocolata sorgits a la cort francesa del s.XVIII.
La paraula repeteix la síl·laba bon, que en francès significa bo.
En aquella societat, regalar bombons es va convertir en un acte cortès.
CAFÈ o XOCOLATA?
Al s.XIX el cacau pagava uns impostos elevats en els països del nord d’Europa, perquè aquests fomentaven la producció i el consum del cafè i el te de les seves colònies.
A finals del segle, amb la implantació del cacau a Àfrica, la xocolata es va fer més popular.
El cafè i el té, fàcils de preparar, es van convertir en un símbol de la burgesia dinàmica, mentre que la xocolata, que exigia tot un ritual, s’adequava més a la noblesa.
XOCOLATA I COMUNICACIÓ
Des de finals del s.XIX es va desenvolupar el vessant comercial i publicitari de la xocolata
.
Totes les marques van contractar els millors dissenyadors i artistes pels seus productes aconseguint autèntiques obres d’art. Al s.XX van ser la ràdio, la televisió i el cinema, el vehicles de transmissió de la publicitat.
UN PAÍS DE PASTISSOS, CONFITS I XOCOLATES
L’ofici de pastisser, que segueix conservant el seu antic gremi hereu de la tradició artesana medieval, s’ha transformat gràcies a l’ús de noves tècniques i a l’experimentació contant al llarg dels anys.
PER QUÈ T’ESTIMO TANT?
La xocolata, en forma líquida, de rajola, de bombó, amb farcit, amb llet, com a ingredient de diversos postres o fins i tot acompanyant carns i peixos com la trobem a la cuina catalana, la xocolata forma part de les nostres vides, perquè ens agrada a totes hores i ens apassiona el seu sabor.
EL MUSEU DE LA XOCOLATA
EL museu de la xocolata és un equipament dinàmic impulsat pel Gremi Provincial de Pastisseria de Barcelona, ubicat a l’antic Convent de San Agustí, que presenta un seguit de mostres, explicacions de tot el món que envolta la xocolata que relacionen tradició amb un futur i que forma part de la nostra cultura.
Què, us ha agradat? Espero que sí, a qui no li agrada la xocolata?
Fins una altra!!!
Marta Pérez Montes
Los lomos de un lenguado listos para ser rebozados/empanados.
Link
